del dubte a l'espiral

ara fa una estona, pel messenger, la gala (¡hola!) ens acaba de regalar una icona molt espiralensis: un interrogant que gira i es converteix en una espiral.

gràcies, gala!

R.E.M. Imitation Of Life - Live

El video original d'aquesta cançó eren dos minuts de grabació i infinitat de zooms magistralment editats. Espiralensis total, total, total.

Tot i això, aquí hi ha una versió en directe, a Sudàfrica, que acaba amb el Michael Stipe dient unes paraules del reverend Martin Luther King Jr, lluitador pels drets civils (humans!) als Estats Units dels 60, premi Nobel i assassinat el 1968 pels de sempre... Són dues cites juntes.


"Occasionally in life there are those moments of unutterable fulfillment which cannot be completely explained by those symbols called words. Their meaning can only be articulated by the inaudible language of the heart // We must learn to live together as brothers or perish together as fools"

("De tant en tant, a la vida, hi ha moments d'un colpiment indescriptible que no poden ser explicats per aquests símbols que anomenem paraules. El seu significat només es pot articular amb l'inaudible llenguatge del cor // Hem d'aprendre a viure plegats com a germans o perir plegats com tontos"

Perquè ser espiralensis no vol dir només ser frívol.

espiral de carmel

Això és un carmel fotografiat pel Craig Kanarick, que sembla que fa moltes coses i totes molt interessants.

una espiral bonica

maestra del icq

De:
mad68
Responder a:
finn@yahoogroups.com
Enviado el:
Wednesday, January 17, 2007 8:00:01 PM
Para:
finn@yahoogroups.com

Asunto:
[finn] Carmen mi maestra de icq


hola Carmen , te acuerdas , de mi Marcelo de argentina , fuiste mi tutora en la lista y e icq
espero que todo lo tuyo siga bien

NO TENGO CRITERIOS ELECTIVOS

sense comentaris

NO TENGO CRITERIOS DIFERENCIADORES

sense comentaris

Throw Your Arms Around Me

Com el Luis Eduardo Aute, aquesta cançó
(espiralensisment la versió de l'Eddie Vedder) és un
clàssic carmelita.

Pels cybermons mundials hi ha altres versions (amb el
Neil Finn, amb el mateix Mark Seymour -autor de la
cançó amb el grup Hunters and Collectors i germà del
Nick Seymour, membre dels Crowded House, espiral
espiral-, amb el Ben Harper) boníssimes.

'Throw around' és 'envoltar'... No és un bon verb
espiralensis?

Ehlucaté fumar Risketos

Eli dice:
a veure, respon sense pensar:

Eli dice:
no saldrías de tu casa sin....

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
el monedero

Eli dice:
EL MÒBIL!!!!

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
ha ha ha ha ha ha ha

Eli dice:
JAJAJAJAJAJAJAJAJAAJAJJAAA

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
amb el monedero ho pots fer tot

Eli dice:
amb el mòbil tb...

Eli dice:
:-p

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
comprar risketos?

Eli dice:
ai, lo que viene ahora

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
son tan moderns als kioskos?

Eli dice:
"te cambio el móvil por unos risketos"

Dels perills de la música. Dels Roxette a Antònia Font.

Eli dice:
jajajaja, salomònica

Eli dice:
no, sí, sí

Eli dice:
en sèriu

Eli dice:
ho veig molt bé

Eli dice:
vaig a llegr el amil

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
ok

Eli dice:
déu meu

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
uix

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
q?

Eli dice:
vaig a llegir el mail

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
ha ha ha ha

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
no havia 'vist' q estava mal escrit

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
anem malament...

Eli dice:
anem fatal

Eli dice:
"que divertit lo que escric quan estic avorrit"

Eli dice:
diu antònia font

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
ha ha ha ha ha ha ha ha

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
q bonic això de què divertit lo que escric quan estic avorrit

Eli dice:
"jo cant es café i sa galleta"

Eli dice:
jajajajajajajaja

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
ha ha ha ha ha ha

Eli dice:
"sa zebra que passa un semàfor"

Eli dice:
"i com se desmunta un videt"

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
hold on tight you know she's a little bit dangerous

me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
ha ha ha ha ha ha

Eli dice:
JAJAJAJAJAJAJAJJAAJAJAJAJAJAAJAJAA

Eli dice:
POSA ARA MATEIX TOT AIXÒ AL BLOC!!!

Eli dice:
"un llapis d'ikea, un pistatxo, oh yeah"

Persuasion (més Jane Austen)

La vida imita l'art i aquí hi ha dos exemples trobats a 'Persuasion', de la Jane Austen. L'Anne Elliot del post de les Algues, n'és la protagonista.

Al capítol XIV:

"... and after giving him a week's indulgence, Lady Russell determined him to be unworthy of the interest he had been beginning to excite..."

("... després de donar-li una setmana de marge, Lady Russell va decidir que ell no es mereixia l'interés que havia començat a despertar...")

Demostració de que la I té molt en comú amb Lady Russell.


Al capítol XIX:

"... He spoke to her, and then turned away. The character of his manner was embarrassment. She could not have called it either cold or friendly, or anything so certainly as embarrassed..."

("... Ell li va parlar i va marxar. El seu comportament demostrava avergonyiment. Ella no podia dir ni que fos fred ni que fos amistós ni res tan precís com avergonyit...")

Dues algues en acció?

Jane Austen i les Algues

Els xats carmelites sempre són font d'inspiració i ens il·luminen.

Acabem de decidir que l'Anne Elliot és una alga.

El món és una espiral.

etimologia bonica

fiasco



[de l'it. fiasco 'flascó; fracàs', del gòtic *flaskô 'funda de vímet per a una ampolla']


m Poc èxit, especialment d'un autor o d'un artista, prop del públic.

avortaments

Perquè estigueu entretinguts, llegiu Diari d'avort.

el diable

Diguéssim que la circularitat és un tret evident de les persones espiralensis. A mi m’ho han cridat, això, com un insult:
“Deja ya de ser tan circular”.
Caram, com si una pogués ser tan estupenda de deixar, d’un dia per l’altre, de ser com és. A més, si ens posem a remenar, observar atentament i parar atenció a determinades actituds, n’hi ha una pila de persones circulars... En part, perquè les circumstàncies ens fan acabar sent així sense remei. Els fets inesperats potencien aquesta característica.
I si no, un botó: fa sis mesos exactament em van tirar les cartes del tarot. Em van anar descobrint un seguit de possibles i probables successos que m’esdevindrien “a lo largo de los siguientes seis meses·.
Ah, doncs els sis mesos acabaven en finalitzar el 2006. I, coses de les voltes que donem sense adonar-nos-en, la nit de cap d’any la vam passar envoltades de cartes del tarot, cava, pa de llavoretes i torró d’ametlles.
Hi ha dues cartes que a mi em van cridar l’atenció. La primera, per repetitiva: em va sortir en totes les tirades. Es tracta de la mort, que significa que està a punt d’ocórrer un canvi brutal en la meva vida. Mmmh, ja em direu què. Perquè resulta que la meva vida va canviant d’una forma incontrolable des de fa gairebé un any, i a aquest pas si continua així puc començar a espantar-me molt: ni visc on vivia, ni visc amb qui vivia, ni treballo on treballava, ni porto el mateix pentinat, ni la mateixa roba, ni els mateixos amics... Em preocupa tant de canvi! Però les cartes eren insistents, i si no va sortir cinc cops, no en va sortir cap: “un canvi en la teva vida”. Bo o dolent? Això no se sap, canvi al cap i a la fi.
Bé, aquest impacte va ser menor. En definitiva, no espero grans moviments, però sí que entenc que la situació en què em moc ha d’acabar de canviar i estabilitzar-se. Encara trepitjo arenas movedizas. Vés a saber.
La carta que més em va colpir, a la qual dedico el post i que penso que fa bonic per encetar l’any en el nostre món circular, és el diable. Una carta envoltada de misteri que a alguns els agrada i a d’altres, no. A mi em fascina. És la carta de la seducció, els paranys, la volubilitat, les mentides, la passió... Una barreja de coses que et posen la pell de gallina de tan divertides i dolentes alhora (bé, no ens enganyem, la Carme i l’Eli tenen mirada de dolentes, la vida és així). És el meu any del diable? Sóc jo mateixa un diable? Visc envoltada de diables amb cua i banyes?
Sigui com sigui, i que s’ho cregui qui vulgui, dimecres passat vaig rebre una trucada que confirmava un dels pronòstics de la tirada del tarot de l’estiu passat: em publiquen una novel·la! Sí. Jo estic amb la boca oberta.
I, per no deixar d’espiralejar, la novel·la va ser escrita en plena època d’enfonsament de la vida anterior, d’insomni, eufòria i histèria. I arriba, pam!, inesperadament, quan les aigües s’estan calmant. Es tanca un cicle? En comença un altre?
Coses demoníaques, certament. Visca la passió.