dijous, 25 de febrer de 2010

time goes by...

tinc bastant clar que l'estat espiralensis té bastant a veure amb la por al pas del temps, a la pèrdua del temps, a la recerca del temps... perdut, que perdem, que tenim por de perdre.

hi ha un problema entre les espiralensites de multitasquisme i de remordiments respecte al temps.

per això, veure aquest rellotge ens omple de goig!

dimarts, 1 de desembre de 2009

se'ns mengen!





no hi ha dret! una tal centaurus A (deu ser família de la grip que porta el mateix cognom) s'ha cruspit sense remordiments una galàxia amb forma espiral. si és que no som ningú...

dimecres, 4 de juny de 2008

a la via làctia, com a casa


les carmelites ens posem científiques i objectives, sobre tot, objectives.

científics de la nasa han descobert que l'espiral que forma la via làctia només té dos braços i no quatre, com es pensava fins ara. això dels dos braços està molt bé perquè és més semblant a una abraçada que no pas si fossin quatre, que semblaria més un pop. clar, que els pops també ens agraden.

i ho han fet amb una sonda espacial que es diu spitzer, que significa maquineta. la maquineta és aquell estri que serveix per treure punta als llapis.

cosa ben bonica i en forma d'espiral també.

divendres, 23 de maig de 2008

sóc una santa

De mirada guerxa gairebé ridícula
intenta fer-te la vida impossible (llémena)
però no li ruixa prou la imaginació
mentre baldufeja pel carrer els malucots.

dissabte, 17 de maig de 2008

diumenge, 11 de maig de 2008

excentricitats, centrifugacitats i espirals

fa uns mesos vaig veure una adaptació antiga, en blanc i negre, d'una novel·la de l'agatha christie protagonitzada per la senyoreta marple. l'actriu que feia el paper era l'anglesa margaret rutherford. em va agradar molt la pel·lícula i com interpretava ella el personatge i vaig estar tafanejant a l'imdb. allà em vaig trobar amb aquesta cita:

"I hope I'm an individual. I suppose an eccentric is a super individual. Perhaps an eccentric is just off centre - ex-centric. But that contradicts a belief of mine that we've got to be centrifugal."

("Espero ser individualista. Suposo que un excèntric és un superindividualista. Potser un excèntric només és algú que està fora del centre, ex-cèntric, però això contradiu la meva creença de què hem de ser centrifugals".)

Aquesta cita justificaria per se la seva entronització a l'olimp espiralensis, però és que, a més, resulta que estic a València amb la coeditora d'aquest blog, l'Eli (que, efectivament, m'ha regalat sols, llum i crispetes de colors en un cap de setmana plujós). Li he parlat d'aquesta cita i li he 'cyberpresentat' a la margaret.

'ostres, va néixer un 11 de maig', ha dit.

diumenge, 4 de maig de 2008