a la via làctia, com a casa

les carmelites ens posem científiques i objectives, sobre tot, objectives.

científics de la nasa han descobert que l'espiral que forma la via làctia només té dos braços i no quatre, com es pensava fins ara. això dels dos braços està molt bé perquè és més semblant a una abraçada que no pas si fossin quatre, que semblaria més un pop. clar, que els pops també ens agraden.

i ho han fet amb una sonda espacial que es diu spitzer, que significa maquineta. la maquineta és aquell estri que serveix per treure punta als llapis.

cosa ben bonica i en forma d'espiral també.

sóc una santa

De mirada guerxa gairebé ridícula

intenta fer-te la vida impossible (llémena)

però no li ruixa prou la imaginació
mentre baldufeja pel carrer els malucots.

sempre forges

excentricitats, centrifugacitats i espirals

fa uns mesos vaig veure una adaptació antiga, en blanc i negre, d'una novel·la de l'agatha christie protagonitzada per la senyoreta marple. l'actriu que feia el paper era l'anglesa margaret rutherford. em va agradar molt la pel·lícula i com interpretava ella el personatge i vaig estar tafanejant a l'imdb. allà em vaig trobar amb aquesta cita:

"I hope I'm an individual. I suppose an eccentric is a super individual. Perhaps an eccentric is just off centre - ex-centric. But that contradicts a belief of mine that we've got to be centrifugal."

("Espero ser individualista. Suposo que un excèntric és un superindividualista. Potser un excèntric només és algú que està fora del centre, ex-cèntric, però això contradiu la meva creença de què hem de ser centrifugals".)

Aquesta cita justificaria per se la seva entronització a l'olimp espiralensis, però és que, a més, resulta que estic a València amb la coeditora d'aquest blog, l'Eli (que, efectivament, m'ha regalat sols, llum i crispetes de colors en un cap de setmana plujós). Li he parlat d'aquesta cita i li he 'cyberpresentat' a la margaret.

'ostres, va néixer un 11 de maig', ha dit.

amor patri

the pretenders - don't get me wrong

don't get me wrong / if i come and go like fashion / i might be great tomorrow / but hopeless yesterday...

lo amargo es sexy

quin home, maredeueta, quin home

ara que vénen visites...

... gràcies a la coautora d'aquest abandonat blog, l'eli, de les carmelites de tota la vida, haurem de fer una bonica posada al dia.

de moment, i per començar, us convidem al què volgueu en aquesta tassa espiral.

aquest és el nom que li ha posat a la foto en chema madoz, un fotògraf madrileny a qui vaig conéixer ahir gràcies a una notícia a el país. visiteu la seva pàgina web perquè hi ha algunes coses d'una bellesa espectacular de vegades i d'una creativitat irònica molt atractiva sempre.

seguim en contacte! ara sí!

troba l'home de la teva vida

sí, senyores!
navegant pels blocs he anat a parar al de siknus, que ens regala aquesta meravella per a les solteres impacients.

http://siknus.com/parellaperfectometre

entreu-hi i veureu!