gràcies, gala!
diumenge, 28 de gener del 2007
del dubte a l'espiral
gràcies, gala!
dimarts, 23 de gener del 2007
R.E.M. Imitation Of Life - Live
El video original d'aquesta cançó eren dos minuts de grabació i infinitat de zooms magistralment editats. Espiralensis total, total, total.
Tot i això, aquí hi ha una versió en directe, a Sudàfrica, que acaba amb el Michael Stipe dient unes paraules del reverend Martin Luther King Jr, lluitador pels drets civils (humans!) als Estats Units dels 60, premi Nobel i assassinat el 1968 pels de sempre... Són dues cites juntes.
"Occasionally in life there are those moments of unutterable fulfillment which cannot be completely explained by those symbols called words. Their meaning can only be articulated by the inaudible language of the heart // We must learn to live together as brothers or perish together as fools"
("De tant en tant, a la vida, hi ha moments d'un colpiment indescriptible que no poden ser explicats per aquests símbols que anomenem paraules. El seu significat només es pot articular amb l'inaudible llenguatge del cor // Hem d'aprendre a viure plegats com a germans o perir plegats com tontos"
Perquè ser espiralensis no vol dir només ser frívol.
dissabte, 20 de gener del 2007
espiral de carmel
dijous, 18 de gener del 2007
dimecres, 17 de gener del 2007
maestra del icq
mad68
Responder a:
finn@yahoogroups.com
Enviado el:
Wednesday, January 17, 2007 8:00:01 PM
Para:
finn@yahoogroups.com
Asunto:
[finn] Carmen mi maestra de icq
hola Carmen , te acuerdas , de mi Marcelo de argentina , fuiste mi tutora en la lista y e icq
espero que todo lo tuyo siga bien
dimarts, 16 de gener del 2007
NO TENGO CRITERIOS ELECTIVOS
NO TENGO CRITERIOS DIFERENCIADORES
Throw Your Arms Around Me
Com el Luis Eduardo Aute, aquesta cançó
(espiralensisment la versió de l'Eddie Vedder) és un
clàssic carmelita.
Pels cybermons mundials hi ha altres versions (amb el
Neil Finn, amb el mateix Mark Seymour -autor de la
cançó amb el grup Hunters and Collectors i germà del
Nick Seymour, membre dels Crowded House, espiral
espiral-, amb el Ben Harper) boníssimes.
'Throw around' és 'envoltar'... No és un bon verb
espiralensis?
diumenge, 14 de gener del 2007
Ehlucaté fumar Risketos
a veure, respon sense pensar:
Eli dice:
no saldrías de tu casa sin....
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
el monedero
Eli dice:
EL MÒBIL!!!!
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
ha ha ha ha ha ha ha
Eli dice:
JAJAJAJAJAJAJAJAJAAJAJJAAA
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
amb el monedero ho pots fer tot
Eli dice:
amb el mòbil tb...
Eli dice:
:-p
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
comprar risketos?
Eli dice:
ai, lo que viene ahora
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
son tan moderns als kioskos?
Eli dice:
"te cambio el móvil por unos risketos"
Dels perills de la música. Dels Roxette a Antònia Font.
jajajaja, salomònica
Eli dice:
no, sí, sí
Eli dice:
en sèriu
Eli dice:
ho veig molt bé
Eli dice:
vaig a llegr el amil
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
ok
Eli dice:
déu meu
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
uix
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
q?
Eli dice:
vaig a llegir el mail
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
ha ha ha ha
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
no havia 'vist' q estava mal escrit
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
anem malament...
Eli dice:
anem fatal
Eli dice:
"que divertit lo que escric quan estic avorrit"
Eli dice:
diu antònia font
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
ha ha ha ha ha ha ha ha
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
q bonic això de què divertit lo que escric quan estic avorrit
Eli dice:
"jo cant es café i sa galleta"
Eli dice:
jajajajajajajaja
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
ha ha ha ha ha ha
Eli dice:
"sa zebra que passa un semàfor"
Eli dice:
"i com se desmunta un videt"
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
hold on tight you know she's a little bit dangerous
me hago la funny [modernihilist connection (bcn-vladivostok wing)] dice:
ha ha ha ha ha ha
Eli dice:
JAJAJAJAJAJAJAJJAAJAJAJAJAJAAJAJAA
Eli dice:
POSA ARA MATEIX TOT AIXÒ AL BLOC!!!
Eli dice:
"un llapis d'ikea, un pistatxo, oh yeah"
Persuasion (més Jane Austen)
Al capítol XIV:
"... and after giving him a week's indulgence, Lady Russell determined him to be unworthy of the interest he had been beginning to excite..."
("... després de donar-li una setmana de marge, Lady Russell va decidir que ell no es mereixia l'interés que havia començat a despertar...")
Demostració de que la I té molt en comú amb Lady Russell.
Al capítol XIX:
"... He spoke to her, and then turned away. The character of his manner was embarrassment. She could not have called it either cold or friendly, or anything so certainly as embarrassed..."
("... Ell li va parlar i va marxar. El seu comportament demostrava avergonyiment. Ella no podia dir ni que fos fred ni que fos amistós ni res tan precís com avergonyit...")
Dues algues en acció?
Jane Austen i les Algues
Acabem de decidir que l'Anne Elliot és una alga.
El món és una espiral.
dissabte, 13 de gener del 2007
etimologia bonica
[de l'it. fiasco 'flascó; fracàs', del gòtic *flaskô 'funda de vímet per a una ampolla']
m Poc èxit, especialment d'un autor o d'un artista, prop del públic.
diumenge, 7 de gener del 2007
dissabte, 6 de gener del 2007
el diable
“Deja ya de ser tan circular”.
Caram, com si una pogués ser tan estupenda de deixar, d’un dia per l’altre, de ser com és. A més, si ens posem a remenar, observar atentament i parar atenció a determinades actituds, n’hi ha una pila de persones circulars... En part, perquè les circumstàncies ens fan acabar sent així sense remei. Els fets inesperats potencien aquesta característica.
I si no, un botó: fa sis mesos exactament em van tirar les cartes del tarot. Em van anar descobrint un seguit de possibles i probables successos que m’esdevindrien “a lo largo de los siguientes seis meses·.
Ah, doncs els sis mesos acabaven en finalitzar el 2006. I, coses de les voltes que donem sense adonar-nos-en, la nit de cap d’any la vam passar envoltades de cartes del tarot, cava, pa de llavoretes i torró d’ametlles.
Hi ha dues cartes que a mi em van cridar l’atenció. La primera, per repetitiva: em va sortir en totes les tirades. Es tracta de la mort, que significa que està a punt d’ocórrer un canvi brutal en la meva vida. Mmmh, ja em direu què. Perquè resulta que la meva vida va canviant d’una forma incontrolable des de fa gairebé un any, i a aquest pas si continua així puc començar a espantar-me molt: ni visc on vivia, ni visc amb qui vivia, ni treballo on treballava, ni porto el mateix pentinat, ni la mateixa roba, ni els mateixos amics... Em preocupa tant de canvi! Però les cartes eren insistents, i si no va sortir cinc cops, no en va sortir cap: “un canvi en la teva vida”. Bo o dolent? Això no se sap, canvi al cap i a la fi.
Bé, aquest impacte va ser menor. En definitiva, no espero grans moviments, però sí que entenc que la situació en què em moc ha d’acabar de canviar i estabilitzar-se. Encara trepitjo arenas movedizas. Vés a saber.
La carta que més em va colpir, a la qual dedico el post i que penso que fa bonic per encetar l’any en el nostre món circular, és el diable. Una carta envoltada de misteri que a alguns els agrada i a d’altres, no. A mi em fascina. És la carta de la seducció, els paranys, la volubilitat, les mentides, la passió... Una barreja de coses que et posen la pell de gallina de tan divertides i dolentes alhora (bé, no ens enganyem, la Carme i l’Eli tenen mirada de dolentes, la vida és així). És el meu any del diable? Sóc jo mateixa un diable? Visc envoltada de diables amb cua i banyes?
Sigui com sigui, i que s’ho cregui qui vulgui, dimecres passat vaig rebre una trucada que confirmava un dels pronòstics de la tirada del tarot de l’estiu passat: em publiquen una novel·la! Sí. Jo estic amb la boca oberta.
I, per no deixar d’espiralejar, la novel·la va ser escrita en plena època d’enfonsament de la vida anterior, d’insomni, eufòria i histèria. I arriba, pam!, inesperadament, quan les aigües s’estan calmant. Es tanca un cicle? En comença un altre?
Coses demoníaques, certament. Visca la passió.